Eren
les 7h del 24/03/2014, vam quedar a l’institut per revisar les bicis abans de
la sortida, carregar maletes a la furgoneta i escalfar al circuit. Tot just
quan sortia el sol, vam començar l’aventura, estàvem contents, tot i les males
previsions meteorològiques que havien donat, ens esperava un dia assolellat i
sense tramuntana. Al cap de pocs metres un company va punxar i un altre va
caure fent-se un trau al nas que va acabar amb 3 punts, però que més tard es va
poder reincorporar a la ruta. Vam seguir pels Aiguamolls per uns caminets perduts
de terra, es respirava calma, silenci, plens de canyissars a banda i banda, amb
el sol ajudant a passar la fred del matí. Al arribar a la Torre d’en Mornau uns
companys van fer una explicació de la finca que actualment està abandonada,
esperem que algun dia es pugui recuperar, ja que és espectacular. Vam seguir
fins a l’església romànica de San Esteve de Pedret amb la seva peculiar porta a
uns metres del terra, seguidament vam passar pel castell de Marzà i vam parar a
esmorzar. Ens vam pujar a la bici i vam seguir fins el bunker amb vistes a la
Serra de Rodes i les Alberes, allà vam contemplar el camí que ens quedava per
davant. Vam passar per l’Ermita Romànica de Sant Romà de Delfià on ens vam fer
la primera foto de grup, allà ens vam separar en dos grups on uns quants vam
podem gaudir de les basses de Delfià amb els seus prats, després de riure una
estona amb els acudits d’en Ruben vam anar a per la resta del grup. Pedalant
per carretera i un tros de camí vam arribar al km. 30 St. Quirze de Colera (200
mts) on trobem un monestir romànic amb les seves vaques, la ruta havia sigut
bastant planera però aquí va començar la festa. Després d’unes queixalades i
beure vam fer la primera pujada mortal on van sortir els primers fuahhhhsss del
curs, era una pista de pedra amb bastant pendent i eterna,
vam arribar al coll de Plaja (440 mts), els primers en arribar van fer un
corriol i els demés vam seguir per una variant de baixada fins trobar-nos tots
plegats al riu de la Crta. D’Espolla (140 mts), allà vam parar a dinar, vam
gaudir del soroll de riu, ens vam estirar a prendre el sol, relaxar-nos i anant
assimilant el que ens quedava per davant, es va fer l’explicació del GR11 i vam
seguir per la segona pujada bastant dura amb forces paelles. Vam parar a mitja
pujada a repostar aigua, podíem veure el coll de Banyuls, vam arribar al coll
dels Castellars (420 mts) i com sempre a la tercera va la vençuda, ens esperava
la última pujada del dia com no mortal també, però les ganes d’arribar eren
tantes que es va fer curta, vam arribar a Santa Maria de Requesens i després vam
fer un corriol fins al refugi (512 mts), allà els primers companys en arribar ens
donaven la benvinguda fent una mena de passeig on passàvem pel mig i al voltant
ens aplaudien, va ser genial. Estàvem cansats i amb molta gana, ens tenien
preparat un berenar al cim del Forn de Calç, vam menjar, vam muntar les tendes
d’acampada, vam revisar les bicis per l’endemà, vam sopar i vam fer la
valoració del dia, tot aquest procés estava ple de somriures, bon rollo,
bromes, cansanci, col·laboració, alegria, satisfacció... cadascú tenia unes taques
a desenvolupar durant els dos dies de ruta, però tots estàvem allà ajudant-nos
mútuament. Vam anar a dormir i la tramuntana començava a despertar. Al matí
semblava que les tendes volessin del vent que feia, a les 7h ens vam aixecar,
vam guardar les tendes, fer bosses, esmorzar, preparar entrepans per la ruta,
vam fer estiraments molt dinàmics i divertits i vam agafar les bicis. Vam anar
fins al Castell de Requesens i vam seguir pujant fins quasi bé al coll de
l’Auleda (730mts) os es trobava un avió que fa 25 anys es va estavellar mentre
extingien un foc, vam dinar, ens vam fer fotos de grup amb les espectaculars
vistes de les Alberes i la comarca de l’Alt Empordà. Ara ens trobàvem a l’altre
costat, al fons podíem veure la badia de Roses amb el Castell del Montgrí,
ens vam quedar mirant a l’horitzó contemplant tot l’esforç que havíem deixat
enrere per poder tenir aquella meravellosa sensació de llibertat, calma, pau
interior, felicitat, envoltats d’un paisatge espectacular i en companyia del
nostres. Ara venia disfrutar de la baixada fins a la cantina del poble de
Requesens i del corriol del coll de Medàs fins arribar a Sant Climent Sescebes.
Allà la cosa va canviar, començaven a caure les primeres gotes i els que creiem
que el dur de la ruta havia passat ens vam equivocar, tot just començava. Vam
seguir en bloc fins a Peralada, els més forts es trobàvem al davant refugiant
als de darrera del vent i de les poques forces que quedaven, ens vam ficar el
paravent i a mesura que ens anàvem apropant a Castelló d’Empúries la pluja era
més forta, anàvem depresa un al darrera de l’altre, concentrats, molls era poc,
amb fred, cansats i els profes donant-nos ànims, és a llavores que vam treure
les forces que ja no teníem, el caràcter per tirar endavant. Vam passar per
Empuriabrava, Santa Margarita i al arribar a Roses (15:30h) deixa de ploure, va
ser realment dur, el que pensàvem que seria fàcil es va convertir en difícil,
però va ser una experiència maca dintre de tot, diferent, havia de ser així i
ho vam viure com una bogeria, vas pedalant amb la pluja però encara que sembli
raro la sensació és de llibertat. Van ser dos dies inoblidables com totes les
sortides anteriors i el curs en general, això no ha sigut res, ens queda una
setmana de crèdit de síntesis i el Raid de Bagà, estem motivats i preparats!!!
Després de 105 kms i un desnivell positiu de 1500m.
Text: Emi Mateo, Eva Alaminos, Ivan Vargas i Carlos Rodríguez.
Fotos: Jordi Poch, Cristian Moreno, Adrià García, Ruben Mañas, Mud Jatri, Jaume Ferrer i Albert Mostazo.
Video: Cristian Moreno.
Video: Cristian Moreno.
FOTOS
FOTOS YASIN
