Tallers de NADAL!!!

Divendres abans de les festes de Nadal es van organitzar a l’institut Illa de Rodes diferents activitats pels alumnes de E.S.O, entre elles era una del Cafemn que consistia en fer corrents un circuit preparat per nosaltres. Feia un dia de tramuntanada freda però tot i així ens vam ficar les piles i amb il·lusió tots els companys vam muntar el circuit en qüestió de minuts. Consistia en  saltar un seguit de taules per sobre, després córrer el circuit de bicis fins arribar a la porta de davant dels professors i passar per darrera del gimnàs on els hi esperava un laberint de cadires desordenades que havien d’esquivar sense tocar, sinó quedaven penalitzats uns minuts sense poder avançar, seguidament havien de saltar una balla i el tram final, el més dur psicològicament de passar, hi havia dues fileres de taules que aquest cop havien de passar per sota però hi havia una sorpresa, el terra de sorra era moll, molt moll... sota les taules s’acumulaven basses d’aigua!!!! Un cop muntat els companys ens vam organitzar arreu de tot el circuit per guiar als nois i noies que van participar i animar-los. Va haver-hi 15 participants de 2n, 3r i 4rt de E.S.O. es van preparar a la sortida tots amb moltes ganes a pesar de la fred i l’aigua que se la miraven de reüll i que sabien que s’havien d’embrutir si o si.  Dos companys lesionats  nostres van donar la sortida amb les seves crosses, els nois i noies van sortir amb tota la seva energia, només  se’ls havia de veure com saltaven les taules i corrien, va arribar el tirar-se al terra, enfangar-se i seguir, però tots/es ho van fer, al principi els hi va costar però després no hi havia qui els pares, els hi quedaven 30 minuts per davant de lluita contra el cansament, l’aigua i la fred però allà estàvem nosaltres per animar-los, finalment van acabar els 30 minuts de patiment, se’ls hi veia a la cara que estaven molts cansats però tot i així van acabar, per nosaltres tots són guanyadors i ens recordarem de cadascun d’ells i elles: Simo, Alex, Steve, Hannan, Najat, Maria, Juan, Bilal, Joussef, Estevan, Eric, Hatim i tres més (en breu els citarem)!! a tots vosaltres moltíssimes gràcies per participar en la nostra activitat, ens va fer molta il·lusió, seguiu així, vau fer una gran feina, esperem que l’esport us acompanyi sempre campions/es!!!!

Mare de Deu del Mont

Sortim de Beuda a uns 340 m de desnivell. Al principi anem per carretera, després seguim pista fins trobar un camí que trenca abans del pla del Bosc. Seguim el camí, trobarem un primer trencant a la dreta que no s’ha d’agafar, poc després, n’hi ha un altre a l’esquerra que tampoc l’agafem. No hi ha gaire dificultat. Tot seguit, pugem pel mateix camí que va fins la carretera, es complica una mica i va fent esses. Ens trobarem una mina oberta i uns 200 m després el Salve Regina. Seguirem el camí fins a la carretera. Anem pujant i trobem la Font de la Roca Pastora, on aprofitem l’aigua. De la font anem fins Sant Llorenç de Sous, monestir interessant per visitar i on dinarem (900m). Seguim un tros més a carretera fins que trobem un corriol que trenca a la dreta. La dificultat augmenta però no és gaire llarg. Passem pel Collet de Sorreres i poc després ens creuem amb la carretera. Agafem el camí de Falgars fins arribar al Santuari de Mare de Deu del Mont on hi ha unes vistes molt bones. Per baixar, hem fet el mateix camí.

Text: Albert Mostazo

Puig Esquer amb BTT.

Nou repte aquest cop amb BTT direcció  a Puig d’Esquer, ens queda un dia llarg i dur per davant, com sempre ple de somriures, bon rollo i bona companyia. Són les 8h del matí , té pinta de fer bon dia, amb alguns núvols però sense sorpreses. Estem a l’institut cadascú amb el seu material per la sortida exposat davant dels professors, un cop supervisats escalfem una estona al circuit i comencem l’aventura.

Sortim direcció Garriguella per camins de terra i pedra, passant per la hípica dels Aiguamolls i posteriorment creuant per sota de la carretera de Figueres a Llançà per qüestions de seguretat, seguim per caminets fins arribar a Garriguella on ens esperen la resta de professors i descansem per esmorzar, s’ha de dir que vam fer el record del cicle entre Roses-Garriguella gràcies a que ningú va punxar, això va ser sort perquè desprès va ser un no parar.

Un cop amb energies renovades vam fer dos grups, uns que anirien per carretera fins a Vilamaniscle i altres per camins més tècnics i corriols, teníem el mateix desnivell, ens vam trobar al coll del Quire (206mts). Seguidament vam fer una llarga baixada amb molta pedra i  corbes fins trobar-nos la gran pujada mortal, el primer tram encara es podia anar fent però un cop vam girar per darrera la muntanya allà es va complicar degut a que era més empedrat i feia més pendent. Vam arribar al trencant per acabar de fer el Puig D’Esquer on només uns quants valents es van atrevir a pujar (605,90 mts de desnivell positius acumulats). Vam seguir fins al Mas de Can Patiràs on ens vam parar a abrigar-nos, ja que començava a fer fred degut als núvols baixos, el vent i la pluja i per retrobar-nos amb els nostres companys. Després vam fer una mica de pujada constant no gaire pronunciada fins arribar a l’inici d’un corriol de baixada i agafar un altre cop la pista que passava per unes divisòries també de baixada (Puig del Llops  454 mts i Puig Tifell 405 mts) ara venia una pista ample però amb força baixada, pedra i corbes, els professors ens van recalcar que baixéssim concentrats amb els que fèiem, però el consell no va servir de gaire res, conseqüència dos accidents casi seguits amb dos companys traslladats, aquí ja vam prendre consciència del perill de no baixar com cal. Vam canviar la ruta prevista degut a la falta de temps, vam seguir direcció a l’Ermita de San Silvestre de construcció romànica situada al vessant de Puig D’Esquers. Vam anar baixant fins arribar a la carretera de Llança on vam fer un tros de carretera fins enllaçar-nos amb un corriol que ens portaria al Castell de Quermançó (120 mts) on alguns companys van pujar amb BTT fins a d’alt, seguidament vam baixar un corriol fins arribar a Vilajuiga, allà vam seguir fins a Pedret per carretera i  després caminets  i carretera fins arribar a l’institut a les 16:30h.

48 km d’esforç, una sortida diferent on hem après a creure, amb satisfacció per haver-ho aconseguit i com sempre amb ganes de tornar-hi.

Text: Emi Mateo. 

FOTOS

Test BTT (BTT-B)

A les 11:30 després de haver esmorzat vam dividir el grup en dos, uns van fer tècnica avaluable al circuit i l’altra meitat va acabar la teòrica a classe. A les 12:30 es va canviar, el grup que va acabar la teòrica es va anar al circuit a fer tècnica avaluable i els que estaven al circuit van anar a classe a acabar la teòrica. A les 13:30 vam sortir tots junts des de l’institut direcció al test. Vam pujar pel puig rom i després vam agafar la carretera de cala Montjoi. Una vegada ja sabíem les parelles vam pujar el test. La majoria vam estar entre els 11 i 13 minuts. Un cop fet el test i haver descansat uns 10 min, vam començar a baixar. Vam aprofitar i vam baixar per uns corriols que anaven a parar just casi al començament del test. Després vam acabar de baixar fins agafar la carretera de cala Montjoi, on vam anar fins arribar a l’institut.

Text: Ivan Vargas.

BTT voltants Roses (BTT-B)

Degut al temps (temperatura baixa amb vent molt fort), es va aplaçar la “ruta del test”, la qual és a la muntanya i on hi toca molt el vent. Els professors van decidir fer una ruta per zones de Roses on no tocava tant el vent.

(Això serveix per si un dia degut al vent, no pots fer la ruta establerta i llavors fas una d’aquest tipus com a alternativa a cobert del vent).

Aquest dia vam passar per Mas Mates i després vam anar per pista cap a la Bassa d’en Coll (a prop de Mas Palou) on vam fer una pujada per pista una mica light i una per un corriol petit una mica més tècnica.                                                              

Tot seguit, vam fer una parada al peu d’una pujada forta que requeria bona tècnica per esquivar obstacles, bona forma física per pujar i molt d’equilibri ja que el camí bo per pujar era molt estret.         La pujada era voluntària, és a dir, la feia qui volia i els altres podien animar als companys que la intentàvem pujar. Si tocaves amb un peu al terra, ja no la podies pujar si no era un altre cop des de baix.

En acabar, vam baixar i vam tornar cap a l’institut. 

TEXT: Sergi Pardo.