divendres, 31 de gener del 2014

Spinning!!!

Jonathan Goldberg, àlies Johnny G, és un ciclista de USA i inventor del spinning. 
Ell va inventar l'spinning en 1987. En aquella època era ciclista professional, i recorria grans distàncies per entrenar. Amb el que de vegades veia poc pràctic haver de desplaçar-se a llocs molt llunyans per trobar terrenys convenients per al seu objectiu d'entrenament. 
Per això va tenir la idea d'inventar aquesta bicicleta estàtica on tu mateix pots graduar el nivell d'entrenament i simular la muntanya o plans a través d'una palanca. 
Després inventar la bicicleta de spinning va començar a realitzar 'maratons de spinning'. Llargues jornades de promoció de l'invent on impartia 6 hores de classe, seguides de viatges en avió a altres ciutats de Nord Amèrica.
Avui en comtes de sortir fora en bici, hem anat al gimàs de Roses a fer spinning.
Primer de tot el professor ens ha ensenyat les figures per poder fer spinning, ens ha ensenyat com es fan les classes de spinnig i quin tipus de musica ficar.
A les 12:35 hem começat amb l'escalfamet, amb dos cançons per a motivar els alumnes.
A les 12:43 vam acabar l'escalfament i varem començar en serio.
Tota l'estona anavem cambiant de figures i variant el ritme.
El professor ens anava indicant el ritme que haviem de portar i cuan habiem de pujar la ''potència'' de la bici, mitjançant una palanca situada a sota del manillar, fent-la girar de esquerre a dreta.
Despres de quasi una hora de suor varem començar a baixar el ritme, abans de parar, per no fer un canvi tant fort. 
A les 13:39 va finalitzar la classe de spinning, varem baixar de les bicis, varem fer uns quants estiraments i finalment un parell de respiracions profundes.
Alguns hem suat més que d'altres però a tots ens ha agradat moltíssim la classe.
Ha sigut una experiència increible i que a tot el grup li agradaria tornar a repetir.

Text, fotos i video: Cristian Moreno.


 

dimecres, 29 de gener del 2014

Guiatge a peu 5A: Cursa d'orientació.


Un nou dimarts arrenca, amb ganes, amb il·lusió, amb bon temps i…amb nervis per part dels  nostres companys: Rubén, Eric S., Marc i Jordi P.
Avui els hi toca en ells, avui  presenten la seva ruta de Conducció a peu basada en una cursa de orientació per la zona de la Olivera Centenària de Roses, zona del Mas Oliva.
Una cursa que com a objectius serà trobar 13 balises escampades per la zona delimitada en un temps de una hora, córrer, pujades, baixades, travessar una fondalada, ficar-se pel mig de la diversitat de vegetació com les  bardisses, matolls i màquies, el bruc, l´argelaga, els pins, les oliveres…. Sense oblidar de gaudir, riure i passar-so bé amb l´adrenalina augmentant constantment.
Aquests quatre nois que avui s´han posat en el paper de guies d´un grup de Bascos han pensat que potser serà sort que tot surti bé, però la constància , la disciplina i no pas la casualitat, farà que hi hagi una bona coordinació per la feina.
Desprès de la presentació del seu Power point i ben esmorzats, ens dirigim tot el grup amb els monitors en funcions,Eric i Marc, cap a la zona en qüestió, predomina el sol, els riures i el soroll de les nostres  petjades.
Mai em canso d´admirar aquest paisatge tan espectacular que tenim en aquesta serra de Rodes, mar i muntanya, som uns privilegiats.
Desprès d´una mitja hora de camí, arribem a la Olivera centenària, on ens esperen els dos guies que s´havien avançat per enllestir els últims detalls d´aquesta divertida cursa.
Amb unes quantes explicacions, reglaments i conductes a adoptar per la nostra seguretat sobre l´activitat a realitzar  en parelles de dos, ens van donant el tret de sortida cada dos minuts a la recercar de les famoses balises amagades. Comença la competició camp a través!!
Unes balises no difícils de trobar, amb l´ajuda del mapa detallat ( el mapa és desconegut pels participants fins al moment de la sortida. ), de la brúixola  i d´un seguit de pistes per localitzar- les en el seu punt estratègic proporcionat per els nostres guies. En aquest esport el participant no té un recorregut prefixat, però ha de passar sobre el terreny per uns punts de control marcats al mapa, en una hora de temps limit, i en el qual, per a guiar-se entre control i control.
Cada balisa té un cert números de punts, balisa 80, val 8 punts, la 60 val 6 punts etc... (recordeu que son 13 balises i que el numero de cadascuna no pertany a la quantitat de balises sinó  de la puntuació) i quan trobem la balisa de color taronja i blanca penjant d´un arbre, aquest punt  té unes pinces amb les quals marquem la targeta de control.
Al final del temps estipulat, entreguem la nostra targeta de control i es fa el recompte de punts.
Optàvem a premis segons la puntuació obtinguda, des de fanta, coca cola, patates, xocolata i un gran aplaudiment per part de tots!
Un èxit de cursa amb la merescuda recompensa, un gran matí aprenent dels errors, gaudint de l´ambient, del paisatge i com no de l´activitat física que tan ens agrada perquè si poses motivació, positivisme, passió, dedicació, consciència del que t´envolta en aquests bons moments, gaudeixes del present i tota aquesta magnitud i varietat de sensacions que t´aporta obtindràs tota la força necessària per conquerir el teu objectiu.

Text i fotos: Emi Mateo, Eva Alaminos, Cristian Pujulà i Eric Valero.
Guies: Rubén Mañas, Eric Sánchez, Marc Martín i Jordi Poch.


 

divendres, 24 de gener del 2014

Guiatge BTT 4A: Cap de Creus Sud.

Avui dijous 23 de gener hem fet el segon guiatge amb bici de la classe, on la Tramuntana ha estat protagonista.  Els alumnes Quim, Ivan, Isaac i Valen  han hagut de preparar una ruta de Cap de Creus sud per un grup CAFEMN de Gavà. És una ruta de 25,8 km, fets amb unes 3 hores i amb un desnivell acumulat de 618m.
Hem sortit de d’institut cap a les 11.15.  Hem anat a fer la pujada, per asfalt, dels Grecs. Un cop a dalt hem agafat un camí i després un corriol fàcil que ens ha portat fins al dolmen de la Creu d’en Cobertella, que és el segon dolmen més gran de Catalunya. Hem baixat fins a la carretera de Monjoi i hem començat a pujar-la fins arribar al test. L’hem pujat tot i ens hem desviat per un camí cap a l’esquerra que ens ha portat fins al Mas d’en Causa i després hem arribat fins a la carretera del Pení. A la carretera hem girat a la dreta agafant una pista de terra que pujava fins arribar al punt més alt de la ruta, a un nivell sobre el mar de 483 m. A partir d’aquí hem agafat una pista de 2 km de baixada i després un corriol, amb un principi una mica difícil amb molta pedra, però després més fàcil, que ens ha portat fins a baix a cala Monjoi, on hem parat a la platja i on en Quim i l’Emi han fet un banyet ràpid. En aquest punt els guies han decidit no arribar fins a Punta Falconera i anar més directes per la carretera de Monjoi. Cap al final de la ruta hem fet l’última pujada, pujant la carretera de Monjoi i després fent la baixada fins arribar a  Roses.


Text i fotos: Albert Molins, Pere Bel, Borja Carrascal i Sergi Genís.
Guies: Ivan Bertran, Quim García, Isaac Gualda i Valen Romera.


Guiatge BTT 1A: Aiguamolls.

El dijous 16 de gener  vam fer una sortida amb bicicleta als Aiguamolls de Castelló d’Empúries, vam sortir de l’institut fins arribar a la Torre del Vent però just abans d’arribar a la torre hi havia una pujada una mica tècnica però gairebé tots la vam poder pujar.
I per baixar i arribar al camí que teníem que seguir vam tindre que baixar un corriol, vam anar per uns camins i despres per carretera fins arribar a l’estany de Vilaüt on vam parar a menjar algo.
Seguidament vam agafar una pista direcció a Castelló d’Empúries fins arribar al Buterfly de Castelló, vam seguir per la carretera fins arribar al camí paral·lel al riu Muga fins arribar a la depuradora d’Empuriabrava on vam creuar el pont de fusta que passa per sobra del Muga
Al creuar el pont vam baixar per un curt carril bici i desprès creuar una petita carretera que anava cap el Cortalet dels Aiguamolls, al arribar vam descansar 20 minuts per menjar i emplenar els “camelbaks” ,descansar, ens van portar una coca molt bona i un encarregat del parc ens va fer unes explicacions.
Després de descansar vam creua per fora de l’edifici dels Aiguamolls a peu, al arribar al camí ja vam poder tornar a pujar-nos a les bicis, vam anar tirant fins arribar al port on s’unien el riu Muga i el mar, vam parar per parlar de com tindríem que passar per el passeig marítim i vam passar el passeig en fila de un i a poc a poc respectan a la gent que caminava per allà vam creuar, desprès vam creuar una rotonda i vam seguir als guies fins arribar a l’ institut




Text i fotos: Jordi Poch, Ruben Mañas i Marc Martín.
Guies: Eva Alaminos, Emi Mateo, Eric Valero i Cris Pujulà.



Corriol de la LLobatera - BTT-B

Vam sortir de l'institut en direcció la Bassa d'en Coll passant per la carretera, just abans d'arribar, agafem un trencant a l'esquerra on en Ruben fa una petita explicació.
Ens preparem, perque ens avisen que tot seguit ve una pujada forta en ziga-zaga que ens portarà directament a la carretera de Cadaqués. Allà re-agrupem el grup i rebem una petita explicació de com avançar per carretera, tot seguit comença la pujada de la carretera fins arribar a una petita rodona, on agafem direcció el Pení, la qual ens serveix per reduir la velocitat i que els darrers s'agrupin.
Per arribar al corriol que ens portarà al inici del corriol de Llobatera hem d'atrevessar uns fils elèctrics que queden a l'esquerra de la carretera que seguíem.
Seguin el nostre camí arribem a un prat verd en que aprofitem per fer un mos.
El corriol comença amb una V una mica tècnica i continua de forma bastant planera, més endavant trobem una petita dificultat en la que hi ha una corba bastant tancada en forma de V que, un cop finalitzada trobem el grup re-agrupant-se.
Al continuar, trobem que el camí es complica i requereix un més alt nivell de tècnica.
El corriol acaba quan arribem al mas Sa Perafita a prop de la carretera, on s'aprofita per acabar de re-agrupar el grup, agafar energia i abrigar-se per la baixada, la baixada comença en una rodona que porta a la rodona abans passada al coll del Bombo, aquí tornem a fer tots els grups i baixem de forma ordenada fins al corriol que es desvia cap al mas Palou, on en Ruben ens portarà a triar entre un corriol molt complicat o seguir per pista fins l'institut, pel corriol, la dificultat la trobàvem en arribar a una pujada amb pedres grans amb una inclinació considerable, la resta, fàcil, la baixada va ser amb la companyia d'un remat de cabres que tallaven el pas, però, de totes maneres, aquesta ruta ha estat molt divertida i aconsellable de fer per a gent que li agrada aquest esport.

Text: Toni Bassó.
Fotos: Sergio Alonso.


divendres, 17 de gener del 2014

Corriol de la LLobatera - BTT A


Vam sortir de l’ institut i vam agafar un camí passant per el costat de la basa den causa i seguíem recte anàvem a para en un ziga-zaga amb una pujada forta que va a parar a un mirador al costat de la carretera de Cadaquès, vam pujar la carretera fins arribar a una rotonda i vam seguir pujant fins arribar a una segona rotonda on ens vam parar tots i després vam baixar un corriol fàcil fins arribar a un petit pla verd on vam parar a menjar.
Al acabar de dinar vam passar pel corriol de la Llobatera. Per poder accedir teníem que pujar una petita pujada i després era casi tot pla, hi havia unes baixades força guapes una miqueta tècnic per que era un corriol bastant estret per els arbustos, també hi havia uns alt-i-baixos on si vas a poc a poc caus en un clot.
Al acabar el corriol vam parar en un petit mas on hi ha un gronxador, al reagrupar-se vam baixar la carretera de Cadaques passant per una rotonda i fins arribar a unaltre on ens vam agrupar, al estar tots junts vam baixar la carretera fins agafar el trencant de l’esquerra que ja es Camí i després corriol molt fàcil.
Al passar el corriol vam anar a parar al restaurant Palau on vam agafar carretera plana fins tornar arribar a l’institut.

Text: Jordi Poch.