Puig Esquer amb BTT.

Nou repte aquest cop amb BTT direcció  a Puig d’Esquer, ens queda un dia llarg i dur per davant, com sempre ple de somriures, bon rollo i bona companyia. Són les 8h del matí , té pinta de fer bon dia, amb alguns núvols però sense sorpreses. Estem a l’institut cadascú amb el seu material per la sortida exposat davant dels professors, un cop supervisats escalfem una estona al circuit i comencem l’aventura.

Sortim direcció Garriguella per camins de terra i pedra, passant per la hípica dels Aiguamolls i posteriorment creuant per sota de la carretera de Figueres a Llançà per qüestions de seguretat, seguim per caminets fins arribar a Garriguella on ens esperen la resta de professors i descansem per esmorzar, s’ha de dir que vam fer el record del cicle entre Roses-Garriguella gràcies a que ningú va punxar, això va ser sort perquè desprès va ser un no parar.

Un cop amb energies renovades vam fer dos grups, uns que anirien per carretera fins a Vilamaniscle i altres per camins més tècnics i corriols, teníem el mateix desnivell, ens vam trobar al coll del Quire (206mts). Seguidament vam fer una llarga baixada amb molta pedra i  corbes fins trobar-nos la gran pujada mortal, el primer tram encara es podia anar fent però un cop vam girar per darrera la muntanya allà es va complicar degut a que era més empedrat i feia més pendent. Vam arribar al trencant per acabar de fer el Puig D’Esquer on només uns quants valents es van atrevir a pujar (605,90 mts de desnivell positius acumulats). Vam seguir fins al Mas de Can Patiràs on ens vam parar a abrigar-nos, ja que començava a fer fred degut als núvols baixos, el vent i la pluja i per retrobar-nos amb els nostres companys. Després vam fer una mica de pujada constant no gaire pronunciada fins arribar a l’inici d’un corriol de baixada i agafar un altre cop la pista que passava per unes divisòries també de baixada (Puig del Llops  454 mts i Puig Tifell 405 mts) ara venia una pista ample però amb força baixada, pedra i corbes, els professors ens van recalcar que baixéssim concentrats amb els que fèiem, però el consell no va servir de gaire res, conseqüència dos accidents casi seguits amb dos companys traslladats, aquí ja vam prendre consciència del perill de no baixar com cal. Vam canviar la ruta prevista degut a la falta de temps, vam seguir direcció a l’Ermita de San Silvestre de construcció romànica situada al vessant de Puig D’Esquers. Vam anar baixant fins arribar a la carretera de Llança on vam fer un tros de carretera fins enllaçar-nos amb un corriol que ens portaria al Castell de Quermançó (120 mts) on alguns companys van pujar amb BTT fins a d’alt, seguidament vam baixar un corriol fins arribar a Vilajuiga, allà vam seguir fins a Pedret per carretera i  després caminets  i carretera fins arribar a l’institut a les 16:30h.

48 km d’esforç, una sortida diferent on hem après a creure, amb satisfacció per haver-ho aconseguit i com sempre amb ganes de tornar-hi.

Text: Emi Mateo. 

FOTOS

Test BTT (BTT-B)

A les 11:30 després de haver esmorzat vam dividir el grup en dos, uns van fer tècnica avaluable al circuit i l’altra meitat va acabar la teòrica a classe. A les 12:30 es va canviar, el grup que va acabar la teòrica es va anar al circuit a fer tècnica avaluable i els que estaven al circuit van anar a classe a acabar la teòrica. A les 13:30 vam sortir tots junts des de l’institut direcció al test. Vam pujar pel puig rom i després vam agafar la carretera de cala Montjoi. Una vegada ja sabíem les parelles vam pujar el test. La majoria vam estar entre els 11 i 13 minuts. Un cop fet el test i haver descansat uns 10 min, vam començar a baixar. Vam aprofitar i vam baixar per uns corriols que anaven a parar just casi al començament del test. Després vam acabar de baixar fins agafar la carretera de cala Montjoi, on vam anar fins arribar a l’institut.

Text: Ivan Vargas.

BTT voltants Roses (BTT-B)

Degut al temps (temperatura baixa amb vent molt fort), es va aplaçar la “ruta del test”, la qual és a la muntanya i on hi toca molt el vent. Els professors van decidir fer una ruta per zones de Roses on no tocava tant el vent.

(Això serveix per si un dia degut al vent, no pots fer la ruta establerta i llavors fas una d’aquest tipus com a alternativa a cobert del vent).

Aquest dia vam passar per Mas Mates i després vam anar per pista cap a la Bassa d’en Coll (a prop de Mas Palou) on vam fer una pujada per pista una mica light i una per un corriol petit una mica més tècnica.                                                              

Tot seguit, vam fer una parada al peu d’una pujada forta que requeria bona tècnica per esquivar obstacles, bona forma física per pujar i molt d’equilibri ja que el camí bo per pujar era molt estret.         La pujada era voluntària, és a dir, la feia qui volia i els altres podien animar als companys que la intentàvem pujar. Si tocaves amb un peu al terra, ja no la podies pujar si no era un altre cop des de baix.

En acabar, vam baixar i vam tornar cap a l’institut. 

TEXT: Sergi Pardo.

Puigsacalm 2013!!!

7:00H sortim de Roses amb autocar direcció a Joanetes on baixem i seguim a peu, estem a 604mt d’alçada i hem de pujar a 1.514mt fins a Puigsacalm. Fa un dia espectacular, sol i bona companyia. Ens dividim en dos grups per grimpar, uns passaran per una canal i uns altres per una fondalada, ens anirem trobant en alguns punts.

1r tram: Deixem la pista de les Joanetes de seguida i agafem el trencant de les Magdalenes i les Olletes on pugem un corriol moderat, passem per un bosc de roures. Hem recorregut 640mt en línea recta, hem trigat 12 minuts estem a 725mt d'alçada portem 113mt de desnivell pujats, anem a una velocitat de 3'3km/h.

2n tram: Seguim corriol amunt, portem 900mts d’alçada amb un desnivell de 283mt, aquí es poden apreciar alzines, portem 28 corbes de nivell, 25 minuts en total, és un corriol amb una pendent més forta a una velocitat de  3 km/h, de recorregut un total de 1km 250mt,

3r tram; Pugem una forta pujada de corriol i pedra, hem de grimpar fins arribar al Puig del Soi (1024 mt) la distància acumulada és de 1km 690mt en 35 minuts, la velocitat és de 2,9 km/h en moviment, estem a 1.007mt, hem fet de desnivell acumulat 390m. Tenim vistes a  Puig Corneli, Puig dels Llops i  Puigsacalm. Ens trobem en una esplanada on parem a esmorzar i apreciar les vistes que ens envolten.

4rt tram: Pugem per un terreny de gres, la superfície és tova, sorrenca... quan plou patina molt. Ens fiquem els cascos per començar a grimpar per la Canal Fosca fins arribar a Puig Corneli. El pas de la canal és una mica brut de pedra i arrels i molt pronunciat, ens ajudem amb els ferros i baranes per pujar. Hem recorregut 2km 700mt a una velocitat en moviment de 3km/h el temps caminant és de 54 minuts, hem estat 1:30h parats, l’alçada total és de 1265mt i hem pujat 684mt de desnivell. A mig camí hem parat per veure unes vistes impressionants i tocar la campana per fer notar la nostra presència.

5è tram: Anem a Puig dels Llops (1.486mt) ara estem a Coll de Joanetes, passem pel vessant nord pujant un corriol de pujada constant de pedra i arrels, trobem boix i faig. Hem recorregut un total de 4km 460mt, el temps en moviment és de 1:24h i la mitjana en moviment de 3,2km/h, el desnivell acumulat és de 915mts.

6è tram: Del Puig dels Llops anem al Puigsacalm (1.514mt), passem una petita divisòria de pista de pujada, es fa curt, arribem al cim del Puigsacalm on parem a dinar i fer unes fotos de grup, hi ha unes vistes increïbles podem apreciar la badia de Roses, la Garrotxa, el Montseny, Montserrat.... Hem recorregut un total de 5km 410mt, el temps en moviment és de 1:40h i la mitjana en moviment de 3,3km/h, el desnivell acumulat és de 996mts.

7è tram: Del Puigsacalm fins a la Collada de Bracons (1.132mt). Baixem un corriol fins els Rasos de Clivillers passant pel coll de Clivillers on parem per fer orientació amb la brúixola i el mapa. Seguim la divisòria que ens porta al Puig de les Civaderes per un corriol de pujada constant ple de fulles de roure, a mà dreta ens queda el Ras de la Blada. Un cop arribem al Cim de les Civaderes baixem fent una mica de grimpada per un corriol de pedra bastant pronunciat fins arribar a la Collada de Barcons on ens espera l’autocar son les 16:00h. Hem caminat un total de 8km 820mt a una velocitat en moviment de 3.5km/h, hem trigat 2,5h. Hem fet un desnivell total positiu de 1.113mt.

En definitiva un d’aquells dies fantàstics, hem patit les pujades pronunciades, disfrutat de la grimpada, gaudit de les vistes, ens hem divertit en companyia, tenim somriures i bons records. Una experiència nova per recordar, esperant amb il·lusió i moltes ganes els nous reptes.

Text: Emilia Mateo.

FOTOS  

Tartera i grimpada al Puig de Querabs (Cond. Peu A)

Avui dimarts dia 5 ens toca un nou recorregut que mai abans haviem fet amb el cicle.

Abans de sortir de l’institut ens vam situar amb la brúixola per anar agafant pràctica.

Un cop sortir de l’institut varem sortir en direcció Can Penyanyo.

Tot seguit a l’arribar a Can Palou (64) vam creuar el carrer, ja ens apropàvem a el Mas fumats, pero no creuaríem tot el poble sinò que vam agafar un trencant a la dreta i vam començar a fer la pujada, pel camí anavem fent alguna paradeta ja que cansava una mica.

A l’arribar al Puig Sequera (471) ja haviem fet un desnivell d’uns 407 metres per lo tant ens vam parar a descansar al cim, al costat d’una barraca de ferro, i vam aprofitar per veure i menjar una mica.

Un cop vam descansar vam seguir endavant borejant un cim fins arribar al Coll del Cortalàs (483).

Vam agafar un trencant a l’esquerre fins arribar a la Cova del Cortalàs i ens vam anar obrint pas per les tarteres, sempre  en diagonal ja que així si queia alguna roca hi havia menys possibilitats de tocar a algún membre del grup.

A les tarteres hi paràvem per a baixar-les correns més d’un cop, d’un en un amb les indicacions que els professors ens havien donat previament.

Més endavant per poder pujar al cim del Puig de Querabs (616) vam haver de pujar grimpant per les roques, sempre amb el suport d’un professor o alumne per si queiem mentres grimpàvem.

A l’arribar al cim vam parar per a menjar i veure aigua, tot seguit vam baixar a camp a través per un corriol fins arribar al Coll de Sant Genís (368) després vam començar a baixar pel camí vell de roses fins arribar a Can Palau, i vàrem continuar fins arribar a l’institut.

A tot el grup li a agradat la sortida d’avui i esperem poder fer-ne més de semblants.

Text: Christian Moreno

Fotos: Alex Sanchez

Castanyada 2013!!!

Dijous 31 d’octubre vam celebrar la castanyada com cada any. Els alumnes del cicle vam fer de monitor als alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’illa de rodes. Cada 3 alumnes del cicle portàvem un grup 12 alumnes més un professor/a que ens acompanyava.

Al estar 3 alumnes ens donava molta més seguretat perquè ens podíem ajudar entre nosaltres i ho teníem tot més controlat. L’activitat consistia en portar els alumnes fins a la Bassa d’en Coll seguin dos camins diferents, depenen de la capacitat que tinguessin els alumnes. El recorregut “difícil” era una pujada directe al pic de l’Àliga i llavors baixar fins a la bassa i l’altre recorregut va ser agafar el corriol que puja per Mas de l’Alzeda i baixar fins a la bassa. Un cop arribava un grup a la bassa cada grup havia organitzat jocs pel seu grup esperant a menjar les castanyes i per tenir-los entretinguts.

Vam posar-hi moltes ganes al portar als alumnes, ens ho vam passar genial i ens va anar molt millor del que ens pensàvem.

Text: Alina Floquet.

Travessa Garrotxa 2014

TRAVESSA DIA 1

Primer, ens van deixar a 1 km de Sadernes, i d'allà vam haver de caminar per la carretera fins arribar al hostal de Sadernes, on vam agafar un camí a la dreta, i llavors vam començar a pujar. Allà hi havia una cosa a destacar, hi havia un paret enorme per rapel·lar. Vam seguir el camí i el riu ens quedava a la dreta, el vam seguir fins que van parar per pujar a la cova del Bisbe on allà vam haver de grimpar, i en arribar a dalt vam tardar 30 min. Llavors un cop visitada la cova vam baixar i ens vam dividir en 4 grups, i cada grup tenia un professor diferent, que podia ser: en Toni, en Ruben, en Roger, en Xavi o la Sònia. Després amb un marge de temps determinat, vam anar fins a Sant Aniol, on els camins pels que passàven eren corriols de pedres. Vam haver de travessar un riu, dos ponts de fusta i tot el camí era una pujada progressiva. El camí va ser guiat pels alumnes. Al arribar a Sant Aniol els grups van aprofitar per menjar, omplir les garrafes d'aigua i descansar. Tot seguit vam anar a veure un salt d'aigua que hi havia molt aprop: el Salt del Brull. Després van seguir pujant per corriols de pedres i que sobresurtien les arrels dels arbres fins arribar a una cova. A la cova s'hi havia d'entrar a quatre grapes i al final d'aquesta hi havia un penya-segat. A 20 minuts de la cova estava Talaixà, el lloc on haviem d'acampar.

La meteorologia va ser molt bona perque durant tot el dia va fer sol.

Les sensacions dels alumnes van ser molt bona, l'únic que al final del dia tothom estava molt cansat.

I la visita a les coves els hi va agradar molt.

Text: Eric Valero

TRAVESSA DIA 2

El dimarts 29, vam  despertar a Talaixà, i per començar a preparar el dia que ens esperava, vam pujar i baixa el Ferran, que des de on érem hi havia un desnivell de 230mts.

Un cop a baix del Ferran vam poder fer un mos i obtenir energia pel que ens esperava.

La primera parada la vam fer en una casa que es deia “el vaquer”, que era un bon lloc per fer un petit descans.

Després d’aquest petit descans, vam continuar per la ruta GR11 parant atenció a les fites que altre gent havia deixat i a les marques de pintura de les pedres o arbres, en arribar a la vall d’Hortmoier, ens van deixar treure els fogons i cuinar-nos alguna cosa per dinar, després d’unes 3h seguides caminant sense parar.

Ben dinat vam partir, però aquest cop no vam seguir la GR11, sinó que vam agafar un trencant que seguia la riera de Beget. Aquest trencant, era més difícil de superar, però a la vegada era més bonic i divertit de recórrer fins arribar a les planes d’en Batlle, on es torna a trobar amb el GR11 i on nosaltres vam acampar aquella nit.

Vam haver acampat abans de les 6, així que aprofitant que a tres quarts d’hora hi havia un poble (Beget), el vam anar a visitar, encara que aquell poble no fos gaire gran, s’agraïa tornar a veure una mica de civilització, en acabar la vista, cadascú va tornar a la seva tenda a recuperar forces per l’endemà.

                                                                                                                   Text: Toni Basso