Descobreix les Alberes - Ruta 2 dies BTT

Eren les 7h del 24/03/2014, vam quedar a l’institut per revisar les bicis abans de la sortida, carregar maletes a la furgoneta i escalfar al circuit. Tot just quan sortia el sol, vam començar l’aventura, estàvem contents, tot i les males previsions meteorològiques que havien donat, ens esperava un dia assolellat i sense tramuntana. Al cap de pocs metres un company va punxar i un altre va caure fent-se un trau al nas que va acabar amb 3 punts, però que més tard es va poder reincorporar a la ruta. Vam seguir pels Aiguamolls per uns caminets perduts de terra, es respirava calma, silenci, plens de canyissars a banda i banda, amb el sol ajudant a passar la fred del matí. Al arribar a la Torre d’en Mornau uns companys van fer una explicació de la finca que actualment està abandonada, esperem que algun dia es pugui recuperar, ja que és espectacular. Vam seguir fins a l’església romànica de San Esteve de Pedret amb la seva peculiar porta a uns metres del terra, seguidament vam passar pel castell de Marzà i vam parar a esmorzar. Ens vam pujar a la bici i vam seguir fins el bunker amb vistes a la Serra de Rodes i les Alberes, allà vam contemplar el camí que ens quedava per davant. Vam passar per l’Ermita Romànica de Sant Romà de Delfià on ens vam fer la primera foto de grup, allà ens vam separar en dos grups on uns quants vam podem gaudir de les basses de Delfià amb els seus prats, després de riure una estona amb els acudits d’en Ruben vam anar a per la resta del grup. Pedalant per carretera i un tros de camí vam arribar al km. 30 St. Quirze de Colera (200 mts) on trobem un monestir romànic amb les seves vaques, la ruta havia sigut bastant planera però aquí va començar la festa. Després d’unes queixalades i beure vam fer la primera pujada mortal on van sortir els primers fuahhhhsss del curs, era una pista de pedra amb bastant pendent i eterna, vam arribar al coll de Plaja (440 mts), els primers en arribar van fer un corriol i els demés vam seguir per una variant de baixada fins trobar-nos tots plegats al riu de la Crta. D’Espolla (140 mts), allà vam parar a dinar, vam gaudir del soroll de riu, ens vam estirar a prendre el sol, relaxar-nos i anant assimilant el que ens quedava per davant, es va fer l’explicació del GR11 i vam seguir per la segona pujada bastant dura amb forces paelles. Vam parar a mitja pujada a repostar aigua, podíem veure el coll de Banyuls, vam arribar al coll dels Castellars (420 mts) i com sempre a la tercera va la vençuda, ens esperava la última pujada del dia com no mortal també, però les ganes d’arribar eren tantes que es va fer curta, vam arribar a Santa Maria de Requesens i després vam fer un corriol fins al refugi (512 mts), allà els primers companys en arribar ens donaven la benvinguda fent una mena de passeig on passàvem pel mig i al voltant ens aplaudien, va ser genial. Estàvem cansats i amb molta gana, ens tenien preparat un berenar al cim del Forn de Calç, vam menjar, vam muntar les tendes d’acampada, vam revisar les bicis per l’endemà, vam sopar i vam fer la valoració del dia, tot aquest procés estava ple de somriures, bon rollo, bromes, cansanci, col·laboració, alegria, satisfacció... cadascú tenia unes taques a desenvolupar durant els dos dies de ruta, però tots estàvem allà ajudant-nos mútuament. Vam anar a dormir i la tramuntana començava a despertar. Al matí semblava que les tendes volessin del vent que feia, a les 7h ens vam aixecar, vam guardar les tendes, fer bosses, esmorzar, preparar entrepans per la ruta, vam fer estiraments molt dinàmics i divertits i vam agafar les bicis. Vam anar fins al Castell de Requesens i vam seguir pujant fins quasi bé al coll de l’Auleda (730mts) os es trobava un avió que fa 25 anys es va estavellar mentre extingien un foc, vam dinar, ens vam fer fotos de grup amb les espectaculars vistes de les Alberes i la comarca de l’Alt Empordà. Ara ens trobàvem a l’altre costat, al fons podíem veure la badia de Roses amb el Castell del Montgrí, ens vam quedar mirant a l’horitzó contemplant tot l’esforç que havíem deixat enrere per poder tenir aquella meravellosa sensació de llibertat, calma, pau interior, felicitat, envoltats d’un paisatge espectacular i en companyia del nostres. Ara venia disfrutar de la baixada fins a la cantina del poble de Requesens i del corriol del coll de Medàs fins arribar a Sant Climent Sescebes. Allà la cosa va canviar, començaven a caure les primeres gotes i els que creiem que el dur de la ruta havia passat ens vam equivocar, tot just començava. Vam seguir en bloc fins a Peralada, els més forts es trobàvem al davant refugiant als de darrera del vent i de les poques forces que quedaven, ens vam ficar el paravent i a mesura que ens anàvem apropant a Castelló d’Empúries la pluja era més forta, anàvem depresa un al darrera de l’altre, concentrats, molls era poc, amb fred, cansats i els profes donant-nos ànims, és a llavores que vam treure les forces que ja no teníem, el caràcter per tirar endavant. Vam passar per Empuriabrava, Santa Margarita i al arribar a Roses (15:30h) deixa de ploure, va ser realment dur, el que pensàvem que seria fàcil es va convertir en difícil, però va ser una experiència maca dintre de tot, diferent, havia de ser així i ho vam viure com una bogeria, vas pedalant amb la pluja però encara que sembli raro la sensació és de llibertat. Van ser dos dies inoblidables com totes les sortides anteriors i el curs en general, això no ha sigut res, ens queda una setmana de crèdit de síntesis i el Raid de Bagà, estem motivats i preparats!!! Després de 105 kms i un desnivell positiu de 1500m.

Text: Emi Mateo, Eva Alaminos, Ivan Vargas i Carlos Rodríguez.

Fotos: Jordi Poch, Cristian Moreno, Adrià García, Ruben Mañas, Mud Jatri, Jaume Ferrer i Albert Mostazo.
Video: Cristian Moreno.

FOTOS
FOTOS YASIN